By Judit Gutiérrez Sentenà on 26 March, 2019 in Etologia canina
0
0

Els trastorns relacionats amb la separació: què són?


 

Per entendre aquest problema, hem de considerar que durant el procés de domesticació el gos ha mantingut una estreta relació amb l’ésser humà, de manera que estan programats genèticament per viure en grup. Això explica que el gos busqui el contacte constant i consistent amb el propietari, que manifesti estrès quan se separa d’ell i que s’exciti quan apareix de nou.

Els gossos que pateixen un trastorn relacionat amb la separació poden presentar un o diversos dels següents símptomes:

  • Lladrucs excessius.
  • Conductes destructives.
  • Eliminacions inadequades: miccions i / o defecacions.
  • Altres signes: intranquil·litat, automutilació, conductes repetitives, vòmits, deambulació, tremolors.

No tots els trastorns relacionats amb la separació tenen la mateixa causa, de manera que ens podem trobar amb diverses situacions:

  • Que hi hagi una ansietat quan el gos es queda sol o quan anticipa que s’ha de quedar sol.
  • Que el trastorn estigui relacionat amb una manca d’estimulació. És el que passa en gossos que estan moltes hores sols i no poden desenvolupar la seva conducta exploratòria de forma adequada, de manera que apareixen conductes destructives.
  • Que el gos reaccioni davant estímuls ambientals, per exemple, alguns sorolls, sobretot quan es queda sol.

Per aquesta raó, és molt important fer una bona visita etològica per determinar davant de quin tipus de trastorn relacionat amb la separació ens trobem. Els punts importants a tenir en compte en aquests problemes són qüestions relacionades amb el vincle amb el propietari, reaccions del gos quan el propietari es prepara per sortir, comportament del gos quan es queda sol a casa (en moltes ocasions és recomanable realitzar vídeos per a poder valorar bé el problema) i què passa quan el propietari arriba a casa.

Un cop tinguem clar que ens trobem davant d’un trastorn relacionat amb la separació i estiguem segurs de quina és la causa, podrem iniciar un pla de tractament. Els tractaments solen estar formats per una part conductual, un enriquiment ambiental i a vegades pot ser necessari utilitzar nutricèutics, feromones i /o psicofàrmacs depenent de cada cas.

Si el teu gos presenta alguns dels símptomes esmentats anteriorment quan es queda sol, és molt important posar-se en contacte amb el nostre veterinari i si cal, derivar el cas a un veterinari especialista en etologia.

Si la teva mascota presenta un problema de comportament, et podem ajudar

About the Author

Judit Gutiérrez SentenàView all posts by Judit Gutiérrez Sentenà

0 Comments

Add comment

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Copyright 2019 | comportavet

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies