By Judit Gutiérrez Sentenà on 16 May, 2018 in Educació canina i modificació de conducta
0

El teu cadell és un petit cocodril pelut? La inhibició de la mossegada


 

Inhibición del mordisco

 

Moltes persones descobreixen molt aviat que aquell adorable cadellet de mirada tendra, pelatge suau i juganer també té dents i ben afilades. Es pregunten quan i com s’ha convertit en un petit cocodril pelut. Apareix la preocupació sobre aquesta conducta i el primer impuls d’acabar aviat amb aquest comportament. Seria aquesta una decisió correcta? Doncs, la resposta és que no i ara explicarem per què.

El cadell quan neix, ho fa com la gran majoria de mamífers, sense dents, però a partir de les 6-8 setmanes de vida comencen a sortir les primeres dents de llet. És llavors, quan comença un important aprenentatge sobre el control de la potència de la mossegada. Els cadells quan neixen no saben i no controlen la pressió que poden arribar a fer amb les mandíbules. Aquesta destresa s’adquireix en un context de joc, inicialment amb els seus germans i després amb els propietaris, en un procés d’assaig-error.

Si durant el joc el cadell fa mal amb les dents, el germà donarà un xiscle agut i molt precís, marcant clarament el moment exacte en què ha succeït i el joc s’aturarà durant uns segons. Arribarà un moment, en el qual jugaran mossegant, però no arribaran a fer mal. Aquesta lliçó s’assoleix durant el canvi de les dents de llet per les dents definitives, al voltant de les 16-20 setmanes de vida.

Què podem fer activament per assegurar un bon aprenentatge sobre la inhibició de la mossegada del nostre cadell?

En primer lloc, mantenir la possibilitat que el nostre cadell pugui continuar jugant amb altres gossos un cop separat dels germans de ventrada. Les classes de socialització són una opció excel·lent.

En segon lloc, si el nostre cadell ens mossega molt suaument les mans quan juguem amb ell, és beneficiós deixar que ho faci perquè pugui començar a associar que passen coses bones quan controla la força que fa amb la mandíbula.

I en tercer lloc, en el moment en què ens faci mal hem d’escenificar la mateixa situació que passa quan està amb els germans, realitzar un xiscle agut prou intens perquè el cadell quedi sorprès però no s’espanti i aturar el joc immediatament durant uns segons.

A mesura que el cadell vagi adquirint control amb la boca anirem sent cada vegada més exigents fins que al final, ja no permetrem ni que ens fregui la pell amb cap dent i redirigirem aquestes mossegades suaus, en context de joc, cap a joguines.

Per tant, la inhibició de la mossegada és un aprenentatge que ha d’adquirir el cadell abans de les 16-20 setmanes de vida i que serà per a tota la vida. Un gos que sap inhibir la mossegada fins i tot en contextos d’estrès, és un gos segur per conviure entre gossos i persones, segur per conviure en la nostra societat.

T’agradaria rebre aquests continguts i altres coses interessants al teu mail?

 

About the Author

Judit Gutiérrez SentenàView all posts by Judit Gutiérrez Sentenà

Copyright 2019 | comportavet

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies